El silenci en si, és una il·lusió, ja ho deia John Cage, que no existeix tal cosa. Tan sols en el buit de l’espai exterior, on les ones d’aire no es propaguen, podríem parlar d’un silenci veritable. Així i tot, aquest, roman innascible per a l’home, sempre subjecte al seu entorn, un entorn que, per molt que ens esforcem, roman assotat constantment per tota mena de sons que trenquen aquest silenci.
Malgrat aquest impossible, com a societat hem construït espais, llocs i situacions en les quals experimentar, activar o delimitar el que entenem com a convenció social per silenci. Per imprecís que puga ser aquest silenci, hem aconseguit generar la il·lusió de la seua existència en habitacions, espais privats, estudis d’enregistrament, etc.
Aquest projecte parteix de la idea del silenci com a espai construït, com a element que delimita i emmarca situacions, escenes, espais i, especialment, el silenci interpersonal com a espai limítrof en la construcció de les relacions íntimes.
Més enllà de la reflexió sobre el fet sensible o íntim, aquest projecte, que parteix del fet sonor, pretén allunyar-se d’ell. Sovint l’Art Sonor es troba abstret referenciant-se a si mateix, escrutant els aspectes fenomenològics d’aquest. En aquesta proposta, és inevitable recaure en això a través de la mateixa reflexió sobre el silenci i a través de la selecció dels materials escultòrics.
Aquests, són materials utilitzats habitualment per a aplicacions acústiques i d’insonorització o aïllament acústic. No obstant això, el sentit final d’aquesta peça és entendre el silenci ja no des d’una reflexió arrelada en John Cage, sinó en, com el silenci, en un context social i cultural, és un element fonamental i molt sovint, oblidat.
L’obra és un muntatge instal·lador que consta de quatre cilindres de feltre blanc suspesos enmig l’espai expositiu. Cadascun d’eixos cilindres amaga dins seu un sistema d’altaveus que ens permet escoltar una composició sonora creada a partir d’una idea de silenci.
La composició està formada per sons extrets de tocadiscs espatllats, cintes de cassette magnètiques en blanc, silencis acústics i elements sonors extrets d’acabaments de cançons i de música popular. Es tracta d’una amalgama de mostres de so que evoquen la idea de silenci però que no necessàriament ho són.
Alhora, el sistema d’altaveus està controlat per un software que analitza els nivells de decibels que hi ha a la sala. Si en la sala hi ha massa soroll, la composició sonora restarà inaudible, si fem silenci i el mantenim, podrem escoltar com la composició, tímidament, se’ns revela en l’orella.
BIO:
Edu Comelles, viu i treballa a València; és artista, músic i gestor cultural. El seu treball conjuga experimentació, art sonor, producció musical i disseny de so en diferents àmbits de la cultura.
Ha actuat, en solitari o amb col·laboracions, en festivals com Sónar, Mutek, Eufònic o Fase entre molts altres; també ha participat en certàmens com el Mobile Week BCN, Escuchar a Buenos Aires o Radar de Mèxic DF. La seua obra, en directe o en forma d’instal·lacions o composicions, s’ha pogut escoltar en el Reina Sofia de Madrid, Laboral de Gijón, Tabakalera (Donostia), Espai Rambleta, Bombes Gens a València; Etopia (Saragossa), CAAM (Gran Canària) o el CCCB, Caixaforum i Arts Santa Mònica a Barcelona, la seua ciutat natal.
En 2017 guanya la prestigiosa Beca Leonardo / BBVA, en la categoria d’art digital, amb el projecte Spectre. Ha estat també guardonat amb premis i beques com Emergents (Màlaga), Labore (Euskadi), Laboral / Lo Pati, o la beca Pépinières européennes a Osca; a més d’haver estat seleccionat en certàmens com Naturalitzar-te, Art Públic / Universitat Pública o la Biennal de Mislata a València, entre d’altres.
Des de l’any 2007 dirigeix Audiotalaia, una plataforma digital, o netlabel, dedicada a la formació, edició, producció i difusió de música experimental i art sonor sota llicències Creative Commons. Cada estiu, aquesta plataforma organitza el Summer Camp, una trobada internacional de joves artistes sonors que té lloc a l’interior de Catalunya.
Comelles ha impulsat la Secció d’Art Sonor i Músiques Experimentals del Festival Ensems de València entre 2016 i 2018. Ha estat comissari del cicle Espai Sonor en l’EACC de Castelló entre els anys 2016 i 2017. A València, entre 2010 i 2014, capitanejà els cicles de concerts Herzios, Off_Herzios i La Gallera Sona, programant concerts en diversos espais i sales d’art de València.
Al seu torn, Comelles és Doctor en Belles Arts, Màster en Disseny de So per la Universitat d’Edimburg i Màster en Arts Visuals i Multimèdia per la Politècnica de València. Des de 2010 imparteix tallers sobre paisatge sonor, microfonia i autogestió per tot el país, en espais autogestionats, galeries i centres culturals.
