Acrílic sobre llenç
155 x 155 cm
Mentre fila…poètica de la línia
És, o ha de ser, com un salt a la vora de l’avenc. La pintura és representació, també, però, de les idees. El llenguatge que foragita tots els monstres per a arrelar, amb vida plena, a les estances on s’hi conforma el pensament. I Jaume Pérez Cremades ens lliura una obra creativa on la percepció intuïtiva, primària potser, de les coses, s’hi avança pels corredors subtils per on viatja el misteri de la bellesa.
L’artista fa un pas endavant, des del pertinent informalisme, tot formulant un quefer que transgredeix allò purament racional. La línia, ella sola, en infinitud recargolada, s’incorpora, ara, als teixits de la vastitud comprensiva. I com no podia ser d’una altra manera, i en aquest tan especial continent de metàfores de llibertat interpretativa, insperata saepe contingunt (freqüentment succeeix allò inesperat), la meditació, la reflexió i la investigació, s’incorporen a l’entrellat de la causa creativa. El llenguatge de l’experimentació s’hi fon amb la matèria constructiva tot propiciant la posició ètica de l’artista. Sense temptativa, ni afany encuriosit, no hi ha raons suficients que justifiquen una obra de creació, com ara la de Jaume Pérez Cremades. L’artista inveni et perficit (troba i perfecciona); amb els seu esgrafiat macula i distreu pintura en la geografia del llenç, i s’hi esvaeix en continu de reverberacions per a capturar un mirífic instant d’harmonia. La cartografia del seu somni incorpora el desig de batre les ales arreu de les contrades on la inspiració abasta els justos perfils de la boira. L’abstracció, com un recurs intel·ligent, per a gaudir de cent mons que s’aproximen en vincles de poesia.
L’artista viu, des de l’oracle del seu estudi, la dual manera d’acarar l’existència creativa: dialèctica substancial entre la percepció i la realitat. Totes dues, però, construeixen el paradigma del dubte constant, o el camí que condueix vers el cim de la saviesa. Art i vida.
j. sou