Un viatje al imaginari de Martí, llums sons i artefactes ingeniosos. Un passeig per un univers sonor i visual ple de joc, de fascinació, de curiositat, d’exploracions inquietes... Un collage poètic d’objectes. Una amalgama de idees i procesos, imatges i sons. Un espai temps on l’assistent pot adentra-se i experimentar en l’obra de Martí.
DÉCHIRÉ Acrìlic i llàpis de color sobre taula 130 cm x 130cm. (2024) Obra realitzada expressament per a l’ Espai Ordit de l’ IVAM CADA ALCOI Les flors han sigut associades tradicionalment amb la receptivitat, amb la passivitat, amb l’espera, amb la copa plena o buida, amb la bellesa natural. Iconogràficament, en les tradicions orientals,...
Eternament Nou és un projecte de la Fundación Mediterraneo per a destacar un patrimoni mai abans reunit fora del seu museu. L’exposició abasta el món de les Arts Gràfiques de l’època modernista a través de cartells artístics, anuncis comercials, impresos socials i comercials, exlibris, pay pays, esqueles, records de comunió, menús, desplegables, troquelats, etiquetes i gravats.
Aquesta obra d'Isabel Sosa organitza i reorganitza peces de fusta separades d’un tauler inicial sobre el llenç, tal com les accions se separen d’un pla inicial i s’organitzen i reorganitzen en la vida mateixa. Una línia de temps, per definició, és una eina visual per a ordenar o explicar una història. El llenç ací suporta la tensió de la línia de temps, com també l’ordit suporta la tensió de la trama, sent la trama la que crea patrons i textures amb l’ajuda de l’ordit i crea un teixit amb les seues característiques particulars.
L’escultura de Moisès Gil es basa en el compromís i la solidaritat, observa al seu voltant, viu les crisis i l’esdevenir de l’ésser humà i, amb el seu treball, vol manifestar el seu activisme i adhesió, així com assumir la responsabilitat com a artista per a expressar les vicissituds i contrarietats que comporta la difícil situació que patim actualment i així, amb aquestes propostes artístiques, fer reflexionar l’espectador per arribar a una reflexió positivista.
Material tèxtil de xenilla acrílica i elements del teler sobre marc de fusta, de 160 x 160 cm. (Obra realitzada especialment per a aquest espai)
El més bonic del món és la primera exposició de fotografia de la Col·lecció d’Art Fundació Mediterráneo. A través del treball fotogràfic de diversos artistes de gran rellevància, es planteja una reflexió sobre nosaltres mateixos i el nostre entorn, que ens permeta acostar-nos d’una manera més natural a l’art contemporani.
Josep Renau (València, 1907 – Berlín, 1982) és considerat una de les figures més destacades de l’avantguarda a Espanya. Introductor del fotomuntatge polític al nostre país, Renau va ser, així mateix, cartellista, muralista, editor, agitador i teòric de les arts. La seua primerenca militància en el Partit Comunista li va induir a promoure, fins al final de la seua vida, una concepció de l’art al servei de la revolució i el canvi social.
Obra de Beatriz Rico Tortosa exposada en l'IVAM CADA ALCOI a l'espai ORDIT.
Pobles buits de persones, però plens de records, vivències, enyorances i arrelament. Buits que s’omplin amb l’esperança de la repoblació, la reconstrucció, la reversió o amb la pau del dia a dia i la felicitat d’estar on es vol.
