Antoni Miró, artista plàstic, naix el 1944 a Alcoi. La seua obra, situada dins del realisme social, és una denúncia del patiment humà. A finals dels anys seixanta el seu interès pel tema social el condueix a un neofiguratisme, amb un missatge de crítica i denúncia que als setanta s’identifica amb el moviment artístic anomenat “crònica de la realitat”, inserit dins dels corrents internacionals del pop-art i del realisme. Treballador incansable, autodidacta. Rebutja tota mena d’opressió i clama per la llibertat i per la solidaritat humana.

Aquest projecte expositiu enfoca el paper de la imatge fotográfica com a dispositiu d’especial significació en el si de les practiques artístiques a partir de 1950. Qüestions relacionades amb el cos i la identitat, la memòria i la història, l’esfera pública i política o el paper dels mitjans de comunicació i el fenomen del consum massiu, han permeat plantejaments artístics que, en un procés d’hibridació medial, han incorporat la fotografia com a llenguatge expressiu, codi o document.

La sala Media Art recull dues projeccions que resumeixen vida i obra de Miguel Oriola realitzats per Kira i Iván Oriola, els seus fills. A la instal·lació s'inclou també una col·lecció d'objectes icònics, publicacions i dibuixos d'aquest fotògraf pioner, visionari i rebel.