Una mica d’història de l’edifici
El Centre està situat en el centre històric de la ciutat, en una zona dotada d’infraestructures educatives, culturals i institucionals, així com de tota classe de serveis. Pràcticament al costat es troba el Campus de la Universitat Politècnica de València, situat en una plaça urbana creada per nobles edificis industrials rehabilitats. També hi trobem a uns 300 metres, el nou Campus de la Universitat d’Alacant, situat a l’edifici de la Cambra de Comerç d’Alcoi, així com l’Escola d’Art i Superior de Disseny (EASDA), situada en un edifici modern situat a uns 350 m de distància. En un radi idèntic trobem el Teatre Calderón, el Teatre Principal, l’Àgora o la Llotja de Sant Jordi (obra de Santiago Calatrava), el Centre Cultural Mario Silvestre que acull la Biblioteca Central Ricardo Senabre i la Biblioteca Infantil Tirisiti. En 1874 Diego Fernando Montañés y Álvarez, industrial gadità que va passar la seua joventut a Alcoi al capdavant d’una fàbrica de teixits, va llegar després de la seua defunció 75.000 pessetes per a la creació d’un Mont de Pietat a fi que els obrers alcoians pogueren obtenir diners a un interés baix. Va posar com a condició que la ciutat d’Alcoi hi aportara la mateixa quantitat, idea que va tenir bona acollida entre la burgesia alcoiana, que en va aportar els diners restants; i, a més, va sol·licitar que funcionara com una caixa d’estalvis. 
L’edifici va ser construït en 1909 per l’arquitecte alcoià Vicente Pascual Pastor al carrer de Rigobert Albors, just al costat de l’actual Plaça de Ferràndiz i Carbonell, coneguda per albergar dues de les fàbriques tèxtils més conegudes de la ciutat, els edificis de les quals van ser rehabilitats per al Campus de la Universitat Politècnica de València (UPV). L’edifici és d’estil modernista valencià, exempt; amb una superfície de més de 3.000 m² que ocupen tota l’illa. Els paraments de les façanes estan reculats de les alineacions dels carrers per a deixar una franja amb arbres que està tancada amb reixes de ferro sobre un mur de carreus i dos pilars adornats amb motius del moviment modernista Sezession. L’accés principal està indicat per una escalinata i un cos sortint acabat en un frontis amb un rellotge. El vestíbul, de sostres alts, està limitat frontalment per un parament amb tres arcs de mig punt darrere del qual hi ha una escalinata imperial, limitada per arcs i pilastres i tancada amb tres vidrieres artístiques de colors vius i dibuixos en els quals es lloa l’estalvi. 
El Mont de Pietat en 1975 es va fusionar amb altres entitats bancàries per a formar la Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia, posteriorment Caja del Mediterráneo (CAM), i aquest edifici va ser la seu de l’entitat bancària. L’any 2000 comença la seua rehabilitació fins a la seua reconversió en edifici exclusivament cultural i museístic per part de l’acció conjunta de la propietat de l’immoble, la CAM, i del patrocini de la Generalitat Valenciana. Va obrir les portes al desembre de 2010, ja com a Centre d’Art d’Alcoi-CADA, i va tancar nou mesos després. 
El centre es va reobrir el 16 de novembre de 2018 amb el nom d’IVAM CADA ALCOI i un projecte transversal i ambiciós de tres entitats importants: la Fundació Caja Mediterráneo, l’Ajuntament d’Alcoi i la Generalitat Valenciana.