Carregant Esdeveniments

Matriu N006 – Alcoi, en el marc de l’exposició “Indústria/Matrius, Trames i Sons”

C/ Rigoberto Albors, 8
12 gener/5:30 pm - 7:30 pm
Gratuït
  • Aquest esdeveniment ja ha passat.

El projecte ‘Indústria / Matrius, trames i sons’, desenvolupat per Lorenzo Sandoval i Tono Vizcaíno, continua creixent amb una nova activitat: Matriu N006-Alcoi.

La proposta se suma a les anteriors cinc trobades (matrius) realitzades durant el procés de recerca i conformació de l’arxiu ‘Indústria’, dedicat al patrimoni industrial i els moviments socials. Un arxiu que, adoptant la forma d’instal·lació artística, ha estat visitable entre maig i octubre de 2021 a l’IVAM.

Amb motiu de la seua imminent itinerància a l’IVAM Alcoi, s’ha organitzat una trobada en la qual participaran persones que s’aproximen al patrimoni industrial alcoià des d’àmbits molt diversos, com la història, l’antropologia, la música, la fotografia o l’activisme. El propòsit és reflexionar sobre aquesta herència a través d’una mirada plural.

La sessió s’estructurarà en dues parts:

  • Intervencions:
    • El “Petrólio”. Diego L. Fernández Vilaplana.
    • Sons del teler, costures en la memòria. Sara Sierra.
    • El patrimoni abandonat com a refugi per a l’heterodòxia. Jordi Arques.
    • ‘Música de telers’, l’herència de ferides sense cicatritzar. Rebeca Sanjuan i Cano.
    • Racionament, estraperlo i control sindical en postguerra. Josep Lluís Santonja Cardona.
  • Diàleg entre els participants (obert al públic):

Inscripcions: Reserva prèvia a través d’aquest formulari

Participants i resum de les seues intervencions

Diego L. Fernández Vilaplana és professor d’Història a l’IES Andreu Sempere d’Alcoi. Llicenciat en Periodisme fa molts anys per l’Autònoma de Barcelona i Diploma d’Estudis Avançats en Comunicació per la Universitat de València. Després d’obtenir el títol de Màster a l’Espanya Contemporània per la UNED, actualment cursa estudis de doctorat a la Universitat d’Alacant. Compatibilitza la investigació sobre el “Petrólio” amb l’organització de la seua efemèride, a les portes del 150è aniversari, i la recuperació de la memòria del moviment obrer local.

El “Petrólio”. Al juliol del 1873, per primera vegada “un grup que no pertanyia a l’església, ni a l’exèrcit, ni a la classe mitjana” va protagonitzar una revolució. Va ser a Alcoi, una ciutat amb un llarg historial d’enfrontaments entre obrers i burgesos. A les portes del 150 aniversari, podríem pensar que ja s’ha dit tot sobre la insurrecció del “Petrólio”. Però entre la bibliografia abunda més la propaganda que la investigació. Lluny del consens, el mite de la Comuna d’Alcoi continua tan present avui com al XIX.

Sara Sierra. El meu avi em va dir que estudiara el món per a ‘entendre’, i em vaig convertir en Doctora en Ciències Socials. Ja fa anys que treballe deconstruint la pretesa frontera entre allò antròpic i allò natural. He participat en diversos projectes de memòria oral i ara, de tornada a la terreta, em trobe arrancant una nova investigació que busca recollir el paper de la dona en la història de la indústria tèxtil Alcoi-Ontinyent. Sóc part integrant de l’Associació Valenciana d’Antropologia.

Sons del teler, costures en la memòria. Aquesta comunicació es una pinzellada d’un estudi incipient que no ha fet res més que començar. Estem obstinades a acostar-nos al complex entramat industrial de la ciutat d’Ontinyent per a recollir la memòria d’aquelles dones que van formar part de diferents sectors de la indústria en un temps passat. Aquesta investigació s’està realitzant a quatre mans, les d’Edurne Vaello i les meues, per a poder fer una comparativa entre Alcoi i Ontinyent. En aquest cas volem utilitzar el record dels sons com a forats de cuc que ens permeten viatjar a través del temps per a rescatar el patrimoni sonor dels treballs fabrils.

Jordi Arques (Alcoi) és fotògraf. La seua producció és sobretot per a imatge promocional de grups de música en el vessant professional i al voltant del paisatge contemporani i quotidià en el vessant artístic. En la seua obra no es tracta tant mostrar bellesa paisatgística en els estàndards majoritaris sinó resignificar i valorar el fet quotidià i el nostre entorn més immediat.

El patrimoni abandonat com a refugi per a l’heterodòxia. Aquesta intervenció girarà al voltant de la reutilització d’espais abandonats com a refugi, espais lluny de la mirada adulta i dels judicis morals així com de la persecució policial. Veurem com el patrimoni abandonat ha fet d’aixopluc on desenvolupar expressions artístiques com el grafiti, per a la creació d’espais d’oci i socialització a través de festes, d’espais per a l’experimentació de sexualitats dissidents o altra mena d’activitats per a les quals no es disposa de cap lloc on fer-les, o senzillament trobar racons propis on sentir-se còmodes.

Rebeca Sanjuan i Cano. Ma mare i mon pare hagueren de deixar l’escola ben prompte per treballar a la precarietat de les fàbriques. Jo, gràcies a ells i a l’escola pública, he aconseguit el meu objectiu, ser mestra, rebel i lluitadora pels meus somnis. Amb Música de Telers vaig gaudir d’un procés fet amb les mans i les emocions compartides entre Arthur Caravan, Hugo Mas, Batà, Pelandruska, Verdcel, We are Not Brothers, el Diluvi i Pau Grau.

‘Música de telers’, l’herència de ferides sense cicatritzar. Fills i filles de pobles d’orígens tèxtils juntaren projectes musicals per fer allò que sabien fer, crear la seua infraestructura des dels marges. Un col·lectiu il·lusionat, un concert heterogeni amb un objectiu comú, un segell discogràfic, un recull de poemes i les ganes de crèixer a casa nostra, desnonades una vegada més per l’apatia institucional.

Josep Lluís Santonja Cardona és doctor en Història i director de l’Arxiu Municipal d’Alcoi. En la seua trajectòria professional s’ha especialitzat en la gestió d’arxius i biblioteques, el tractament documental, l’edició i la implantació de la gestió electrònica en l’administració municipal. En 2020 va guanyar el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular, de la Diputació de València, pel seu treball Animetes santes. Com a investigador ha publicat més d’una vintena de monografies, com ara: Llibre de la Cort del Justicia Pere Penedés: Alcoi, 1320 (2021), Historias del Cuartel (2021) i Joan Valls i la recuperació literària a Alacant (2018).

Racionament, estraperlo i control sindical en postguerra. Quan va finalitzar la Guerra del 36, Alcoi, igual que la resta del país, va entrar en una gran recessió per la caiguda de la producció i l’escassetat de matèries primeres i fonts d’energia. Tota l’economia va passar a estar intervinguda per l’Estat mitjançant les cartilles de racionament i els contingents (cast. “cupos”). Aquesta intervenció de l’economia va facilitar l’aparició d’un mercat negre que va estendre l’“estraperlo”. A més, la classe treballadora es va veure abocada a una situació de control sota un sindicat únic i les Magistratures de Treball, clarament favorables als interessos empresarials.

Detalls

Data: 12 gener
Hora: 5:30 pm - 7:30 pm
Cost: Gratuït
Categoria d'EsdevenimentJornades

Recinte

Nom del recinte: Ivam Cada Alcoi
Direcció: C/ Rigoberto Albors, 8
Alcoi, Alacant 03801 Espanya
Telèfon: 965537142
Pàgina Web: Veure web del Recinte

Organitzador

Nom d'organitzador: IVAM
Telèfon: 976004973