LA INUTILITAT DEL QUE ÉS ÚTIL. Llums i ombres en façanes industrials, de Myriam Faus

L’abstracció és un concepte que ens convida a mirar més enllà del que és tangible, a desprendre’ns de la realitat immediata per explorar significats més profunds i subjectius. És un viatge cap a l’essencial, on les formes, colors i textures es converteixen en vehicles d’expressió que transcendeixen el que és obvi.

En el context d’una fàbrica, les façanes tenen un enfocament a la durabilitat i l’eficiència, i es converteixen en un exemple fascinant d’aquesta dualitat entre allò útil i allò aparentment inútil. Així, les façanes de les fàbriques ens ensenyen que això que sembla inútil té un valor intrínsec que va més enllà del seu propòsit immediat i un lloc on trobem una invitació a reflexionar sobre la relació entre l’ésser humà i el seu entorn, sobre com l’estètica pot coexistir amb la funcionalitat i com, en última instància, cada detall explica una història que mereix ser escoltada.

En aquest sentit, la fàbrica, amb la seua façana, es converteix en un símbol de la complexitat de la vida mateixa, on l’útil i l’inútil s’entrellacen en un delicat equilibri.

Myriam Faus