Aquesta obra, d'alguna manera, traça un paral·lelisme entre la vida en els telers i l'existència humana. Com en l'ordit, on els fils es preparen per a renàixer en la tela i el llenç cobra vida en impregnar-se de color, també la vida ens pot proporcionar segones oportunitats quan creiem que alguna cosa no ha eixit bé o que està tot perdut.
Aquesta obra explora el paper de la dona en l’esport com una afirmació de llibertat i autonomia dins d’espais tradicionalment regulats.
Quan vaig començar a fer el meu propi fanzín, vaig pensar que també seria bo fer les meues pròpies fotos. No era periodista ni tampoc fotògraf, però justament per això un fa el seu fanzín: per a fer el que li abellisca sense necessitat de saber fer-ho. Vaig inventar Estricnina per divertir-me i també com un acte de reafirmació adolescent. No estava a soles. En aquells dies de principis dels huitanta hi havia més gent de la meua edat fent les seues pròpies revistes. Els tres números que va durar el fanzín van eixir entre 1982 i 1983. Entre els personatges amb qui vaig parlar es troben Radio Futura, Almodóvar, Carlos Berlanga i Nacho Canut, Derribos Arias, Gabinete Caligari, Bernardo Bonezzi, Ana Curra…
Aquesta exposició ens convida a conèixer l'obra gràfica com a expressió plàstica i creació estètica, a través d'una selecció de peces que abasten des del segle XVIII amb els Caprichos de Goya fins al segle XX, on es produeix la trobada amb la pintura de gran format i el collage, de la mà de dos artistes imprescindibles del panorama cultural espanyol, Luis Gordillo i Carmen Calvo, pertanyents a la nostra Col·lecció.
Aquesta obra representa un homenatge i un tornar la mirada arrere. Amb records d’històries entre llums i ombres, vincles d’amistat, relats d’amor i, sobretot, una transmissió de sabers entre iguals.
Amb aquesta obra vull retre homenatge al paisatge industrial que sempre m’ha envoltat. Però, alhora, propose una mirada respectuosa amb el nostre entorn: un ordidor de colors i idees elaborat amb terres i pigments naturals més sostenibles, més conscients.
L'abstracció és un concepte que ens convida a mirar més enllà del que és tangible, a desprendre’ns de la realitat immediata per explorar significats més profunds i subjectius. És un viatge cap a l’essencial, on les formes, colors i textures es converteixen en vehicles d’expressió que transcendeixen el que és obvi.
Aquesta exposició presenta un desplegament d’estils i formes surrealistes, eròtiques, paisatgístiques, abstractes i realistes que recull més de 200 obres d’uns 122 autors de diverses disciplines i tècniques que l’escriptora atresorava al seu domicili envoltant-la durant el seu dia a dia.
Sempre he estat darrere, no com a actor, sinó amb el so, les llums, etc. Anys després, em vaig aficionar a la fotografia. En tornar a Alcoi, una vegada jubilat, vam entrar a formar part de la companyia Teatre Circ, hereva d'Asalla, i quina millor contribució al grup que fer fotografies de les representacions perquè en quedara constància. Per millorar els meus coneixements de fotografia, em vaig apuntar a l'Agrupació Fotogràfica Alcoiana (AFA). En aquesta mostra es mesclen, per tant, les meues dues aficions: el teatre i la fotografia. Les fotografies exposades van des del 2015 fins al 2024.
Aquesta obra naix del diàleg entre generacions, un pont on l’art i l’arquitectura es troben. La peça reflecteix no solament el meu recorregut artístic, sinó també la meua evolució al llarg d’anys dedicats a explorar estils i emocions.
