Aquesta exposició tracta d’esmicolar i aprofundir en els diferents fragments de la trajectòria artística de Juana Francés a través no sols de les seues pròpies paraules i escrits, sinó de l’estudi i seguiment del seu procés creatiu. Proporciona, per tant, una visió més íntima i personal de l’artista, mentre recupera la memòria de les seues exposicions, emmarcant la seua obra en la taula del temps de la nostra pròpia història.
El més bonic del món és la primera exposició de fotografia de la Col·lecció d’Art Fundació Mediterráneo. A través del treball fotogràfic de diversos artistes de gran rellevància, es planteja una reflexió sobre nosaltres mateixos i el nostre entorn, que ens permeta acostar-nos d’una manera més natural a l’art contemporani.
Aquesta proposta curatorial de Diana Guijarro s’endinsa en la Col·lecció de l’IVAM per a projectar altres mirades cap a allò contemporani. Una perspectiva més àmplia i complexa, una nova òptica mitjançant la qual analitzar els contextos artístics, socials i culturals.
Aquesta investigació plàstica i conceptual tracta de subvertir la lògica econòmica del discurs capitalista a través d’un procés descontructiu partint de la intervenció en una sèrie de documents antics i registres de comptabilitat.
El patrimoni escultòric a través de la mirada col·lectiva Pantalles Video Galeria Media-Art Comissariada per Nacho Yusim, Toni Colomina i Bea Doménech, recull una selecció de 26 treballs dels alumnes del curs homònim que s’ha celebrat al Campus de Vera (València) durant els mesos de març a maig de 2022.
Aquesta exposició, que podrem gaudir a l’IVAM CADA ALCOI, és un relat viu i depurat de la història de l'arquitectura més contemporània de la nostra terra, del que va suposar el desenvolupament industrial per a les gents de tants llocs que, malgrat els conflictes i no poques dificultats, van alçar indústries i altres edificis auxiliars durant la primera meitat del segle XX.
El vol de les ànimes és obra guanyadora dels Premis Llançadora, 2021. Un projecte de Paloma Orts que naix baix la necessitat de crear un ritu de pas funerari, enfront de l’oblit d’aquestes pràctiques i la presència actual d’ànimes que exhalen el seu últim sospir.
Indústria/Matrius, Trames i Sons és una proposta de caràcter híbrid que se situa entre la creació d’un arxiu i un projecte artístic. El seu objectiu és oferir una lectura necessàriament parcial del patrimoni industrial valencià basat en allò que és sonor, immaterial i els moviments socials. La proposta es desenvolupa mitjançant de la compilació de sons, processos, imatges, vídeos, música, peces d’art i discursos vinculats a les fàbriques en el seu context original d’ús, però també en el seu abandó i en la seua reconversió en espais patrimonials. Indústria es fixa particularment en els usos proactius del patrimoni industrial impulsats per la ciutadania.
Antoni Miró, artista plàstic, naix el 1944 a Alcoi. La seua obra, situada dins del realisme social, és una denúncia del patiment humà. A finals dels anys seixanta el seu interès pel tema social el condueix a un neofiguratisme, amb un missatge de crítica i denúncia que als setanta s’identifica amb el moviment artístic anomenat “crònica de la realitat”, inserit dins dels corrents internacionals del pop-art i del realisme. Treballador incansable, autodidacta. Rebutja tota mena d’opressió i clama per la llibertat i per la solidaritat humana.
Aquest projecte expositiu enfoca el paper de la imatge fotográfica com a dispositiu d’especial significació en el si de les practiques artístiques a partir de 1950. Qüestions relacionades amb el cos i la identitat, la memòria i la història, l’esfera pública i política o el paper dels mitjans de comunicació i el fenomen del consum massiu, han permeat plantejaments artístics que, en un procés d’hibridació medial, han incorporat la fotografia com a llenguatge expressiu, codi o document.
