Aquest projecte expositiu enfoca el paper de la imatge fotográfica com a dispositiu d’especial significació en el si de les practiques artístiques a partir de 1950. Qüestions relacionades amb el cos i la identitat, la memòria i la història, l’esfera pública i política o el paper dels mitjans de comunicació i el fenomen del consum massiu, han permeat plantejaments artístics que, en un procés d’hibridació medial, han incorporat la fotografia com a llenguatge expressiu, codi o document.
La sala Media Art recull dues projeccions que resumeixen vida i obra de Miguel Oriola realitzats per Kira i Iván Oriola, els seus fills. A la instal·lació s'inclou també una col·lecció d'objectes icònics, publicacions i dibuixos d'aquest fotògraf pioner, visionari i rebel.
Escultura infinita reuneix el treball de 41 artistes de nacionalitat espanyola per mitjà de 92 obres procedents, fonamentalment, de les col·leccions d’IVAM-Institut Valencià d’Art Modern, Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Museu Patio Herreriano d’Art Contemporani Espanyol, Museu d’Art Contemporani Espanyol i Fundació Antoni Tàpies.
Del 21 de maig al 24 d'octubre de 2021.
Vicente Gomis Casasempere, Vigreyos (Alcoi, 1935) és un artista ceramista format als Estats Units dins del corrent de l’expressionisme abstracte dels anys seixanta.
Ferro i ceràmica es conjuguen en aquesta peça, que desborda delicadesa i contundència a l’uníson, conceptes aplicables a la mateixa autora, de la qual només puc sentir orgull per la veritat i convicció amb la qual crea.
Una fotografia, per naturalesa, és una cosa mal·leable, tant en la forma com en el significat. És per això que Gilberto Dobón ens proposa una deriva de l’acte fotogràfic clàssic, més enllà del paper determinant de l’enquadrament. L’autor entén el concepte de l’enquadrament fotogràfic com un procés que té lloc tant abans, durant, com després de la presa, i en el qual influeixen diversos factors de naturalesa diversa. En aquesta lògica, el fotògraf ja no actua només com un caçador d’escenes de la realitat, sinó com un procés que li permet reconsiderar una situació des d’un punt de vista diferent a l’adoptat inicialment.
Cronografías reuneix obres de 25 artistes beneficiaris de les Beques d'Arts Plàstiques de la Fundació Mediterrani. Aquestes beques es van estendre entre els anys 2003 i 2010, a través de huit convocatòries dedicades a invertir en la formació d'artistes joves espanyols o residents a Espanya, atenent les seues necessitats i fent viables els seus projectes d'investigació artística. Com a resultat d'aquest programa es van realitzar les exposicions «Poètiques» i «Travessies», en un cicle que ara conclou amb la present mostra.
Pensar la societat contemporània és, també, pensar el lloc que l’objecte produït industrialment ocupa com a suport de significació individual i col·lectiva. Aquesta transformació en els objectes d’ús ha fet del disseny un element fonamental de l’antropologia cultural de les societats contemporànies. Aquesta exposició proposa un recorregut pel disseny de producte valencià des de 2009...
…Mentre que els altres xiquets jugaven al futbol després de classe, ell (que eternament ha anat a la seua) sempre va estar obsessionat per dibuixar. Va ser Dag Hamarksgöld el que va escriure aquesta cèlebre frase, allà per la primera meitat del segle passat: “En la nostra era, el camí de la perfecció passa necessàriament...
Relat núm. I El 1769, l’explorador James Cook descobreix una illa quasi circular amb un volcà actiu al Pacífic Sud. Un conglomerat de roca ígnia, l’andesita, modela l’única muntanya visible. El seu altre nom, Whakaari, significa en maori “volcà dramàtic”, però Cook prefereix White Island per l’exhalació visible de l’interior de la terra; els núvols...
