L’escultura de Moisès Gil es basa en el compromís i la solidaritat, observa al seu voltant, viu les crisis i l’esdevenir de l’ésser humà i, amb el seu treball, vol manifestar el seu activisme i adhesió, així com assumir la responsabilitat com a artista per a expressar les vicissituds i contrarietats que comporta la difícil situació que patim actualment i així, amb aquestes propostes artístiques, fer reflexionar l’espectador per arribar a una reflexió positivista.
Amb “Atrocitats Legals” l’artista ens vol mostrar allò que més li suscita afecte, puresa i fragilitat:
… són el més volgut per tots, són el nostre futur, el futur de les societats contemporànies, hem de cuidar-los, acaronar-los i formar-los. És el bé més preuat que posseïm i un valor que cal fomentar, es mereixen totes les nostres atencions, consideracions i, sobretot, tot el nostre afecte.
Hui en dia hi ha 56 guerres actives a tot el món, amb 92 països involucrats més enllà de les seues fronteres.* En qualsevol context bèl·lic, els xiquets i les xiquetes són les primeres víctimes de la guerra: 460 milions de xiquets viuen en països afectats per conflictes violents; en el millor dels casos, molts són desplaçats forçosos, a vegades orfes o xiquets no acompanyats. A més, els xiquets i les xiquetes són especialment vulnerables a l’abús, l’explotació i la tracta. Entre 2005 i 2022 es van verificar més de 120.000 casos de xiquets i xiquetes morts o mutilats en conflictes armats i més de 105.000 casos de xiquets-soldat reclutats.
Moisés Gil, amb l’obra que ens presenta a l’IVAM CADA ALCOI, s’hi rebel·la i incita a la rebel·lió per la impotència que provoca veure dissoldre el futur dels xiquets i les xiquetes en els territoris en guerra.
El missatge de l’obra apunta directament a la sensibilitat de l’espectador. L’experiència sensitiva desencadena, de segur reflexions i actituds. No hi ha espai per a la indiferència.
L’escenografia parla per ella mateixa: un espai fosc, com a metàfora del futur, acull una representació figurativa d’un xiquet sobredimensionat, de 2,5 m d’alçària, com un cavall de Troia, aglutina tots eixos xiquets d’esperança perduda. Mira amb desassossec la línia de ciris que representen les ànimes dels companys la vida o el futur dels quals ha sigut truncat. S’introdueixen ací els objectes amb un profund sentit de literalitat referencial a la mort. Entra el treball manual de l’escultor amb la creació d’eixa escultura de textura ruda com el sofriment. La peça està envoltada per tres projeccions simultànies: l’acció de la guerra retransmesa obscenament, quasi en temps real, pels mitjans de comunicació: els bombardejos i els combats cos a cos per carrers que podrien ser de qualsevol ciutat, fins i tot la nostra. Una altra pantalla mostra imatges de xiquets en un context de guerra enfront d’una altra que mostra la vida amable i quasi onírica dels xiquets i xiquetes en un context de societat occidental en pau.
Amb aquesta experiència artística es pretén sensibilitzar, encara més si això és possible, l’espectador i transmetre un missatge de disconformitat i rebel·lia. No podem quedar-nos impassibles enfront de les injustícies. Els innocents no en són l’objectiu. Parem les guerres.
* Font: Estudi sobre la pau global de l’Institute for Economics and Peace.