Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci
Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci

Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci

L’exposició Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci, és la primera mostra antològica de la trajectòria de Jorge Ballester (València, 1944-2014), que ofereix una revisió de la seua producció artística des de la seua primera presentació pública com a cofundador de l’Equip Realitat a mitjan dècada dels 60 fins a les seues últimes creacions en l’etapa del seu treball en solitari.

L’exposició, que compta amb la col·laboració de Bankia, reuneix una selecció de 93 obres de l’Equip Realitat i Jorge Ballester datades entre 1965 i 2013 que procedeixen tant de la col·lecció de la Fundació Bancaixa com dels hereus de Jorge Ballester, al costat de préstecs d’altres col·leccions institucionals i privades com les de l’IVAM, Col·lecció Mariano Yera, Fundació Enaire, Galería Punto, Col·lecció José Ignacio Zaragozá, Col·lecció Ana Rosa Ballester, Col·lecció Amparo Agraït Zaragozá, Col·lecció Enrique Carrazoni, Universitat Politècnica de València, Col·lecció Amalia Álvarez, Col·lecció Miguel Ángel Lluch i Col·lecció José María Pérez Verdoy, entre altres.

Estructura

L’exposició s’estructura en nou blocs (Equip Realitat, Gestes bèl·liques, Anys de plom, A voltes amb el cubisme, Ells-jo, Jodasel, Pugilatos al marge, Hypnerotomaquia concupiscente i En companyia de la soledat) que recorren etapes i temàtiques essencials de la trajectòria de Ballester i que, al seu torn, revisen cronològicament el seu treball, donant a conéixer part de la seua obra que romania inèdita fins ara. La mostra aprofundeix també en les circumstàncies que van envoltar i van motivar la producció de les seues obres, deixant constància del sentit crític i compromés que va impregnar sempre al seu treball artístic.

La mostra arranca amb la producció de mitjan els anys 60 com a cofundador, al costat de Joan Cardells, de l’Equip Realitat, grup que va mantindre una actitud d’avantguarda de l’art valencià i que ha articulat la història de l’art des de mitjan segle XX fins ara. La selecció de peces d’aquesta etapa deixa veure la intensitat conceptual, el rigor ideològic i l’honestedat estètica que Ballester va edificar primer al costat de Cardells i, més tard, al costat d’Enrique Carrazoni, amb treballs marcats pel compromís amb la situació social, política, econòmica i cultural de l’Espanya predemocrática. Temes com el consumisme, l’opressió política, els falsos convencionalismes dels mass-mitjana, la funció de l’art o el paper de la dona en la societat protagonitzen les obres, tot això representat amb una important càrrega satírica i de denúncia i amb una visió contrària a les lleis del mercat de l’art.

Després de l’Equip Realitat

Després de l’etapa de l’Equip Realitat, la mostra es centra en la producció en solitari de Jorge Ballester i en la seua particular manera de concebre l’activitat artística. A pesar que Ballester va entrar en una etapa de silenci públic, va mantindre viva i molt activa la seua faceta creativa amb resultats que es recullen en aquesta exposició amb obres creades fins a l’any 2013, poc abans de la seua defunció al gener de 2014. Este període està caracteritzat per peces més personals i íntimes, marcades pel gaudi de la pintura, però carregades de la mateixa intensitat i el mateix compromís amb la realitat social i política del moment.

Comments are closed.