L’exposició arranca assenyalant els valors formals que van alliberar l’art tèxtil de l’interiorisme i el van llançar a la conquesta de l’espai, de manera que es va desfer de l’influx de la pintura.

A partir de les aportacions de Jean Luçart i les trobades organitzades pel Museu Cantonal de Belles Arts de Lausana, van aparéixer materials, textures i volums nous que van obrir camins d’investigació nous i que artistes com Aurèlia Muñoz i Josep Grau-Garriga, des de l’àmbit del tapís, o Antoni Tàpies, des dels postulats informalistes, van contribuir a afermar. La mostra parteix d’aquests assoliments per a introduir-se en línies més contemporànies, en les quals l’entramat sociocultural i les premisses conceptuals es converteixen en la base de la creació artística. La lluita feminista, el tractament del cos, la definició d’identitats o la protesta social i política són alguns dels temes pels quals l’espectador viatjarà a través de les obres de Clemencia Labin, Polly Apfelbaum, Joana Vasconcelos, Cosima von Bonin, Kimsooja, Yinka Shonibare, Cristina Lucas, Carolina Caycedo, Laure Prouvost, Annette Messager, Eva Lootz, Ricardo Cotanda, i Robert Morris, entre altres.