Aquesta exposició, que podrem gaudir a l’IVAM CADA ALCOI, és un relat viu i depurat de la història de l'arquitectura més contemporània de la nostra terra, del que va suposar el desenvolupament industrial per a les gents de tants llocs que, malgrat els conflictes i no poques dificultats, van alçar indústries i altres edificis auxiliars durant la primera meitat del segle XX.
Ferro i ceràmica es conjuguen en aquesta peça, que desborda delicadesa i contundència a l’uníson, conceptes aplicables a la mateixa autora, de la qual només puc sentir orgull per la veritat i convicció amb la qual crea.
El llenguatge de l’experimentació s’hi fon amb la matèria constructiva tot propiciant la posició ètica de l’artista. Sense temptativa, ni afany encuriosit, no hi ha raons suficients que justifiquen una obra de creació, com ara la de Jaume Pérez Cremades. L’artista inveni et perficit (troba i perfecciona); amb els seu esgrafiat macula i distreu pintura en la geografia del llenç, i s’hi esvaeix en continu de reverberacions per a capturar un mirífic instant d’harmonia.
Per a l’espai Ordit del CADA, l’artista presenta Vida entre silenci II. Es tracta d’una peça que forma part d’una sèrie de tres obres de grans dimensions en què plasma amb un minimalisme cromàtic i una tècnica gestual acurada, el seu relat íntim. Construeix diferents capes narratives que van elaborant una reflexió interna entre la mateixa artista, l’entorn i la seua resolució com a ésser creatiu i social.
Mónica Jover presenta l’obra Jardín Vertical, es tracta d’una peça que parla de l’ocupació de la natura als espais industrials abandonats. Jover ens remet a visualitzar les fàbriques que abans bullien de gent i de vida, per a dur-nos a les ruïnes de hui que tan sols reben les carícies de les fulles dels arbres i del vent.
