L’actual Centre d’Art d’Alcoi (CADA) va ser originalment la seu de la Caixa d’Estalvis d’Alcoi, germen al mateix temps de la posterior Caixa d’Estalvis del Mediterrani. D’altra banda, la col·lecció Fundación Caja Mediterráneo va tenir com a primer plantejament formar una selecció d’artistes valencians contemporanis que anava a tenir la seua seu/museu al CADA. Aquest punt de partida va tenir profundes modificacions: la primera de caràcter territorial –art espanyol– i la segona de caràcter cronològic –partir dels referents històrics i de la transició democràtica fins arribar a diverses prospectives del present.
Una altra deriva artística lligada al problema dels nostres orígens s’ha plasmat de manera recurrent en les representacions de la identitat. Identitat que s’ha abordat i complicat des d’innombrables punts de vista i s’ha convertit en un tema central en l’art de la dècada dels noranta. Així, l’autoretrat ha adquirit nombroses manifestacions, des d’aquell centrat en el mateix cos, fins a altres propostes que dissolen i relacionen l’individu en el seu context, en els seus entorns immediats o llunyans, artificials, espacials, objectuals, naturals.
Aquesta mostra és una representació nodrida, però parcial, del conjunt dels fons. Hem posat l’accent principalment a presentar obres dels anys setanta i vuitanta, els inicis de la col·lecció, a triar nombrosos artistes valencians i a realitzar un recorregut en el sentit invers al de les agulles del rellotge, que arranca en el lateral dret amb el tema de la ciutat, amb els diferents realismes crítics de la dècada dels setanta i les figuracions no tan sols expressionistes dels anys vuitanta, per acabar en l’ala esquerra amb diverses aproximacions a la natura.
Juan Bautista Peiró
Comissari