Aquesta obra, d'alguna manera, traça un paral·lelisme entre la vida en els telers i l'existència humana. Com en l'ordit, on els fils es preparen per a renàixer en la tela i el llenç cobra vida en impregnar-se de color, també la vida ens pot proporcionar segones oportunitats quan creiem que alguna cosa no ha eixit bé o que està tot perdut.
Aquesta obra explora el paper de la dona en l’esport com una afirmació de llibertat i autonomia dins d’espais tradicionalment regulats.
Aquesta obra representa un homenatge i un tornar la mirada arrere. Amb records d’històries entre llums i ombres, vincles d’amistat, relats d’amor i, sobretot, una transmissió de sabers entre iguals.
Amb aquesta obra vull retre homenatge al paisatge industrial que sempre m’ha envoltat. Però, alhora, propose una mirada respectuosa amb el nostre entorn: un ordidor de colors i idees elaborat amb terres i pigments naturals més sostenibles, més conscients.
Aquesta obra naix del diàleg entre generacions, un pont on l’art i l’arquitectura es troben. La peça reflecteix no solament el meu recorregut artístic, sinó també la meua evolució al llarg d’anys dedicats a explorar estils i emocions.
DÉCHIRÉ
Acrìlic i llàpis de color sobre taula 130 cm x 130cm. (2024).
Obra realitzada expressament per a l’ Espai Ordit de l’ IVAM CADA ALCOI
Aquesta obra d'Isabel Sosa organitza i reorganitza peces de fusta separades d’un tauler inicial sobre el llenç, tal com les accions se separen d’un pla inicial i s’organitzen i reorganitzen en la vida mateixa. Una línia de temps, per definició, és una eina visual per a ordenar o explicar una història. El llenç ací suporta la tensió de la línia de temps, com també l’ordit suporta la tensió de la trama, sent la trama la que crea patrons i textures amb l’ajuda de l’ordit i crea un teixit amb les seues característiques particulars.
Material tèxtil de xenilla acrílica i elements del teler sobre marc de fusta, de 160 x 160 cm. (Obra realitzada especialment per a aquest espai)
Obra de Beatriz Rico Tortosa exposada en l'IVAM CADA ALCOI a l'espai ORDIT.
La sèrie Mur Mort, a la qual pertany aquesta obra, parla d’eixa lluita entre la societat i l’individu. També parla dels records i el temps. De les capes. Del que queda, del que desapareix. Del que es deixa entreveure. Una espècie d’arxiu visual de les grafies urbanes (fruit de pulsions reprimides) i trobades en les derives, mitjançant les quals descobrisc un mapa emocional de la ciutat. Eixe mateix tipus de recorregut s’aprecia en els traços verds de l’obra, en els quals no hi ha un punt d’inici i final clar.
