Amb aquesta obra vull retre homenatge al paisatge industrial que sempre m’ha envoltat. Però, alhora, propose una mirada respectuosa amb el nostre entorn: un ordidor de colors i idees elaborat amb terres i pigments naturals més sostenibles, més conscients.
L'abstracció és un concepte que ens convida a mirar més enllà del que és tangible, a desprendre’ns de la realitat immediata per explorar significats més profunds i subjectius. És un viatge cap a l’essencial, on les formes, colors i textures es converteixen en vehicles d’expressió que transcendeixen el que és obvi.
Aquesta exposició presenta un desplegament d’estils i formes surrealistes, eròtiques, paisatgístiques, abstractes i realistes que recull més de 200 obres d’uns 122 autors de diverses disciplines i tècniques que l’escriptora atresorava al seu domicili envoltant-la durant el seu dia a dia.
Sempre he estat darrere, no com a actor, sinó amb el so, les llums, etc. Anys després, em vaig aficionar a la fotografia. En tornar a Alcoi, una vegada jubilat, vam entrar a formar part de la companyia Teatre Circ, hereva d'Asalla, i quina millor contribució al grup que fer fotografies de les representacions perquè en quedara constància. Per millorar els meus coneixements de fotografia, em vaig apuntar a l'Agrupació Fotogràfica Alcoiana (AFA). En aquesta mostra es mesclen, per tant, les meues dues aficions: el teatre i la fotografia. Les fotografies exposades van des del 2015 fins al 2024.
Aquesta obra naix del diàleg entre generacions, un pont on l’art i l’arquitectura es troben. La peça reflecteix no solament el meu recorregut artístic, sinó també la meua evolució al llarg d’anys dedicats a explorar estils i emocions.
Un viatje al imaginari de Martí, llums sons i artefactes ingeniosos. Un passeig per un univers sonor i visual ple de joc, de fascinació, de curiositat, d’exploracions inquietes... Un collage poètic d’objectes. Una amalgama de idees i procesos, imatges i sons. Un espai temps on l’assistent pot adentra-se i experimentar en l’obra de Martí.
Eternament Nou és un projecte de la Fundación Mediterraneo per a destacar un patrimoni mai abans reunit fora del seu museu. L’exposició abasta el món de les Arts Gràfiques de l’època modernista a través de cartells artístics, anuncis comercials, impresos socials i comercials, exlibris, pay pays, esqueles, records de comunió, menús, desplegables, troquelats, etiquetes i gravats.
L’escultura de Moisès Gil es basa en el compromís i la solidaritat, observa al seu voltant, viu les crisis i l’esdevenir de l’ésser humà i, amb el seu treball, vol manifestar el seu activisme i adhesió, així com assumir la responsabilitat com a artista per a expressar les vicissituds i contrarietats que comporta la difícil situació que patim actualment i així, amb aquestes propostes artístiques, fer reflexionar l’espectador per arribar a una reflexió positivista.
El més bonic del món és la primera exposició de fotografia de la Col·lecció d’Art Fundació Mediterráneo. A través del treball fotogràfic de diversos artistes de gran rellevància, es planteja una reflexió sobre nosaltres mateixos i el nostre entorn, que ens permeta acostar-nos d’una manera més natural a l’art contemporani.
Josep Renau (València, 1907 – Berlín, 1982) és considerat una de les figures més destacades de l’avantguarda a Espanya. Introductor del fotomuntatge polític al nostre país, Renau va ser, així mateix, cartellista, muralista, editor, agitador i teòric de les arts. La seua primerenca militància en el Partit Comunista li va induir a promoure, fins al final de la seua vida, una concepció de l’art al servei de la revolució i el canvi social.
